Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
02/12/2011
WikiLeaks torna a l'arena amb un atac contra empreses d'espionatge
El portal va penjar en Internet “The Spyfiles” uns 287 arxius sobre agències privades que, segons el fundador del lloc, Julian Assange, en alguns casos venen tecnologia a dictadures.
Després d’haver anunciat a l’octubre que deixarien de filtrar documents per falta de fons, el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, va fer una roda de premsa a Londres, en la qual van participar investigadors i experts informàtics d’uns quants països, per a “llançar un atac a la indústria de l’espionatge”, les activitats de la qual exemptes d’escrutini “afecten no només a individus, sinó a països sencers”.
El nou projecte va començar amb la publicació de centenars de documents que, segons Assange, revelen una indústria mundial que oferix als governs ferramentes per a espiar els seus ciutadans. El material procedix d’oficines saquejades durant les recents revoltes en països com Egipte i Líbia i d’investigacions de WikiLeaks i diversos col·laboradors.
Entre la llista de 160 companyies de 25 països que desenrotllen tecnologies per a rastrejar i vigilar persones per mitjà dels seus telèfons mòbils, comptes de correu electrònic i historial de busca en Internet, figura l’espanyola Agnitio, que es dedicaria a “la manipulació i intercepció de telèfons mòbils”, segons la periodista italiana Stefania Maurizi, una dels experts presents.
També es va esmentar la francesa Amesys, a la qual es va acusar d’haver venut al règim del president libi, Muammar Khadafi, tecnologia per a interceptar la xarxa d’Internet dels ciutadans libis.
Jean Marc Manach, del portal francés OWNI, va investigar en profunditat Amesys i este dijous va denunciar que l’empresa va vendre al dictador libi, entre 2006 i 2009, “un sistema d’intercepció massiva que no hauria pogut vendre a França” i que Khadafi pogué haver utilitzat per a espiar l’oposició política.
Durant la conferència, en la sala d’actes de la City University de Londres, Manach va mostrar el manual d’instruccions publicat en 2009 per Amesys del sistema Eagle Glint, en una de les pàgines codificades de la qual es van poder veure, quan van ser descodificats, els correus electrònics d’opositors libis, com Atia Lawgali, actual ministre de Cultura del Consell de Transició (CNT).
Manach va denunciar que estes empreses que es dediquen “a l’espionatge massiu” poden “operar amb impunitat” per “la falta de regulació” i acords internacionals per a eixe sector.
Assange, qui va dir haver sigut víctima d’eixe tipus d’espionatge per part de governs i estats, va opinar que, encara que la legislació és necessària, “no és així com es guanyarà esta guerra”. “Cal construir un sistema gratuït per als usuaris amb la finalitat de contrarestar eixes activitats d’espionatge”, va declarar i va anunciar que este és el projecte en què treballa actualment el seu portal.
Poden ampliar esta notícia en Infobae.com.