Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
23/09/2014
No obstant això, dos hackers espanyols han posat en dubte la seua credibilitat per haver aconseguit canviar el remitent de missatges enviats a través de la plataforma.
Segons Javier Rubio, pèrit enginyer informàtic del Col·legi d’Enginyers en Informàtica de la Comunitat de Madrid, “per a acceptar un missatge d’este xat com a prova és necessari analitzar, si és possible, ambdós telèfons mòbils. Així i tot, és molt difícil determinar, amb un cent per cent de fiabilitat, que l’emissor va enviar els missatges, en el cas que es tracte d’autenticació de missatges rebuts; o que el receptor els va rebre i, a més, els va llegir, en el cas que es tracte d’autenticació de missatges enviats”.
Casos en què s’ha acceptat els missatges d’esta popular app com a prova ja es poden trobar en la jurisprudència espanyola. Per exemple, un jutjat de Ferrol va condemnar un home a 1 any i 9 mesos de presó per enviar més de 2.000 missatges a la seua exparella. No obstant això, les autoritats jurídiques cada vegada tenen més en compte les vulnerabilitats de WhatsApp.
En paraules de Rubio: “És obligatori que la prova vaja avalada per l’informe pericial d’un pèrit informàtic col·legiat, ja que és relativament fàcil manipular una prova d’este tipus. Açò implica que, si la prova no està fefaentment avalada, pot ser immediatament rebutjada pel jutge”, assegura l’informàtic.