Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
13/06/2013
Unitats d'estat sòlid. El repte de la computació forense al món dels semiconductors.
Article que presenta la problemàtica d’estos nous dispositius a l’hora de realitzar anàlisis forenses d’equips i dispositius.
Introducció
Estem davant d’una evolució accelerada de la humanitat, davant d’una demanda sostinguda de servicis d’informació i immediatesa en estos, que ben sovint ens supera, una exigència d’actualització que genera cada vegada més sobrecàrrega d’informació i, per tant, desbordament en la nostra capacitat per a processar-la.
En este sentit, es fa necessari comptar amb alternatives millors per a generar, processar, emmagatzemar, transportar, recuperar i disposar de manera eficients dades i informació. En conseqüència, les tecnologies d’informació i comunicacions han d’evolucionar i oferir noves propostes que permeten estar a l’altura de les demandes actuals i futures, les quals segons els informes recents de Mckinsey (BUGHIN, CHUI i MANYIKA 2013), seguirà en augment i generant majors interpretacions i analítica que clarament reclamarà capacitat de processament i emmagatzematge.
Tenint en compte l’anterior, les tecnologies d’emmagatzematge basades en plats, braços mecànics i caps de lectura magnètiques, comencen a arribar al seu límit quant a la seua velocitat i capacitat d’emmagatzematge. Amb el sorgiment en els 90 de les memòries USB, s’obri la possibilitat de comptar amb mitjans d’emmagatzematge electrònic, amb components que no es mouen i que es troben ajustats a tecnologies d’emmagatzematge basats en memòries NOR o NAND.
Este canvi de tecnologia, ens porta de la teoria de camps i impedàncies magnètiques que s’aferren a plats ferromagnètics a la teoria de l’estat sòlid, és a dir, aquella on les partícules està unides per forces d’atracció grans, que només poden moure’s vibrant o oscil·lant al voltant de posicions fixes, amb una regularitat espacial geomètrica, que donen lloc a diverses estructures cristal·lines ((?) 2005), per a explicar una nova forma d’emmagatzemar i mantindre la informació.
Llegiu la notícia completa en IT-Insecurity.