Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
22/11/2011
La setmana passada Justo Zambrana, secretari d’estat de Seguretat, alertava de la debilidat de les infraestructures crítiques en allò que fa referència a tecnologies de la informació i parlava del risc de ciberatacs contra estes; uns dies més tard, este mateix cap de setmana, ha saltat als mitjans ([1], [2], [3]…) el suposat atac telemàtic contra una planta de tractament d’aigua a Springfield (Illinois) -no, no és l'Springfield en què esteu pensant…-. Uns pirates russos -presumptament- han aconseguit trencar la seguretat dels sistemes SCADA de la planta i cremar una bomba d’aigua; encara que no pareix que hi haja hagut problemes d’abastiment per a la població, es tracta del primer ciberatac contra una infraestructura crítica nord-americana segons Joe Weiss, reconegut expert en la matèria, i el problema no pareix que siga el que els pirates hagen fet, sinó (a) allò que hagen pogut fer i (b) el temps que els responsables de la planta han tardat a detectar i reaccionar…
Siga o no cert que l’atac s’ha produït, siga o no cert que s’ha produït des de Rússia contra els Estats Units -en record d’èpoques passades-, siga o no cert que no hi haja hagut risc de desabastiment -o d'alguna cosa pitjor- per a la població, el cas és que esta notícia, este fet, posa novament en el punt de mira -i ja van moltes vegades- la seguretat de les nostres infraestructures crítiques no sols des del punt de vista tradicional, sinó també des del punt de vista cibernètic.
Llegiu la notícia completa en SecurityArtWork