Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
27/04/2012
Riscos de l'emmagatzemament en el núvol
El llançament de Google Drive, el “disc dur virtual” del gegant d’Internet, ha tornat a posar de manifest els possibles riscos legals d’emmagatzemar arxius en Internet, en l’anomenat núvol. Què passa amb els drets sobre el nostre material?
Esta és la pregunta que s’han fet en el lloc web especialitzat The Verge. En tots els servicis d’emmagatzematge en xarxa, com Google Drive, Dropbox o Skydrive, de Microsoft, l’usuari manté els drets sobre el seu material excepte en algunes ocasions, en què cedix drets d’ús, modificació, reproducció i distribució del material sobretot per a “garantir” el funcionament del servici. Esta cessió de drets es produïx amb l’acceptació de les condicions d’ús dels servicis, una situació que es produïx només amb el fet de donar-s’hi d’alta. A Espanya, la Llei de Propietat Intel·lectual establix que per a cedir drets d’autor inter vivos és necessari el consentiment escrit (articles 43 i següents).
Condicions de Google
Així, Google Drive, acabat d’estrenar, s’acull a les condicions generals de Google, prou generoses a l’hora de delimitar la llicència que l’usuari concedix al gegant de la xarxa sobre el seu propi material (vídeos, fotos, textos...). Les condicions del servici de Google diuen, literalment, que “alguns dels nostres servicis et permeten enviar contingut. Si ho fas, continuaràs sent el titular dels drets de propietat intel·lectual que tingues sobre eixe contingut”. Queda clar que es reté la propietat intel·lectual del que s’hi puja. No obstant això, en pujar contingut als seus servidors “concedixes a Google (i als seus col·laboradors) una llicència mundial per a usar, allotjar, emmagatzemar, reproduir, modificar, crear obres derivades [...], comunicar, publicar, executar o mostrar públicament i distribuir este contingut”. “Google”, puntualitza, “usarà els drets que li conferix esta llicència únicament a fi de proporcionar, promocionar i millorar els servicis i de desplegar servicis nous.”
Altres servicis en el núvol
Dropbox és potser més específic a l’hora de subratllar que es tenen tots els drets sobre el que es puja als seus servidors. “Vosté conservarà la propietat plena de les seues pertinences; no ens atribuïm la propietat de cap”, afirma en les seues condicions d’ús. “Estes condicions no ens atorguen cap dret sobre les seues pertinences ni cap propietat intel·lectual, llevat dels drets limitats que són necessaris per a administrar els servicis.” Este servici estima que “és possible que necessite autorització per a realitzar les activitats que l’usuari sol·licite amb les seues pertinences, per exemple, allotjar els seus arxius o compartir-los al seu criteri”, com ara vistes prèvies de documents o còpies de seguretat. I este permís s’estén “a tercers de confiança” als qui subcontracten espai d’emmagatzematge, com Amazon. Estes excepcions es mencionen específicament.
Per la seua banda, Skydrive, de Microsoft, també respecta els drets d’autor del material que els particulars hi pugen amb excepcions semblants. “Microsoft no reclama la propietat del contingut que vosté proporcione en el servici, excepte d’aquell la llicència del qual li haja concedit. El contingut continuarà sent de la seua propietat”, es pot llegir en les condicions de servici de Microsoft. Així mateix, afig que l’usuari “entén que Microsoft pot necessitar usar, modificar, adaptar, reproduir, distribuir i mostrar contingut publicat en el servici exclusivament fins al límit necessari per a prestar el servici, i per la present concedix a Microsoft estos drets”.
Box té unes condicions d’ús semblants. “En registrar-se per a utilitzar els servicis”, es pot llegir en el text, “vosté entén i reconeix que Box i les seues contractes mantenen una llicència irrevocable, lliure de royaltys, aplicable globalment, per a utilitzar, copiar i mostrar públicament el contingut amb l’únic propòsit de proporcionar els servicis per als quals s’ha registrat”, encara que l’usuari “continua mantenint tots els drets de propietat sobre qualsevol contingut que proporcione”. Altres servicis d’emmagatzematge remot de dades, com Rapidshare o Minus, ni tan sols arrepleguen en les seues condicions d’ús cap apartat sobre els drets de propietat dels continguts, la qual cosa s’entén com que el propietari els conserva tots i no està obligat a cedir-ne cap per defecte. En tot cas, Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en tecnologia, creu que per a evitar problemes futurs de propietat és recomanable la realització de còpies de seguretat fora de la xarxa.
El Mundo (25-04-2012)