Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
24/07/2013
Què saben els governs a partir de les nostres metadades?
Metadades, concepte que fins fa no res era a penes un terme quasi exclusivament empleat per programadors informàtics. No obstant això, amb la filtració de les labors d’espionatge dutes a terme per distints governs (EUA, França, Alemanya o Regne Unit -que se sàpia, de moment-) s’ha guanyat un lloc en els titulars i s’ha transformat en sinònim d’invasió a la nostra privacitat siga amb telefonades o correus electrònics.
En els corredors del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) fa anys que investiguen el potencial de les metadades. Recentment, un projecte del Media Lab permet elaborar un infogràfic dinàmic del nostre perfil a partir del rastreig de les metadades del nostre compte de correu electrònic. Sense més, un procés molt paregut al que va estar emprant la NSA (Agència de Seguretat Nacional) americana en les seues labors d’espionatge i rastreig de metadades, segons va denunciar l’exempleat i membre de la CIA (Centre d’Intel·ligència Americà) Edward Snowden.
L’aplicació, de nom Immersion i que per ara només és operativa amb un compte de Gmail, rastreja exclusivament les metadades del remitent, destinataris i temps per a elaborar un mapa interactiu del nostre perfil i els nostres contactes. Cada un es representa amb un cercle que posseirà menor o major grandària en funció de les nostres interaccions.
Els creadors de l’aplicació animen els interessats a bolcar les seues metadades per a crear la seua radiografia de contactes. Si no, també posen a disposició una versió 'demo' amb diversos exemples ficticis per a observar el funcionament de la ferramenta.
A més d’una visualització per grandària, els contactes queden agrupats en funció de les seues interaccions, es ressalta la fortalesa dels vincles al passar per damunt de cada contacte, s’afig un filtre temporal i cada contacte enllaça a una radiografia individual.
Esta idea respon a l’enginy i creativitat de tres estudiants del departament del Media Lab del MIT i va ser llançat al públic el passat 30 de juny. Un dels líders intel·lectuals de la ferramenta és el professor xilé que exercix en el mateix centre, César Hidalgo.
En declaracions al Boston Globe, Hidalgo es declara estupefacte davant de la polèmica de les metadades ja que este és un camp que "els acadèmics estudien des de 2004 i 2005". "Fins ara ningú es preocupava per nosaltres i tot el món pensava que treballar amb registres de telèfons mòbils o correus electrònics era per curiositat o una estupidesa", sentencia.
Hidalgo afig que l’estudi de les metadades en la nostra vida digital oferix una visió més profunda de l’ús que fem de les xarxes convencionals. Amb les seues paraules, "Facebook o Twitter és com mirar per la finestreta del cotxe, mentres que l’estudi de les metadades és com mirar el GPS".