Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
01/12/2014
Pares esclaus del WhatsApp
Un mal ús dels xats escolars pot derivar en xiquets menys autònoms i irresponsables. Els experts advertixen que els grups de famílies no han de convertir-se en l’agenda de l’alumne i alerten de l’enviament de fotos i vídeos de menors sense control
Un grup de WhatsApp per cada fill en edat escolar (o més, si el xiquet a més acudix a les vesprades a catequesi, taekwondo, anglés o alguna altra activitat). És el normal hui en dia en els telèfons mòbils i tauletes tàctils dels pares, que tiren fum amb tants missatges que arriben pels xats creats per a mantindre el contacte amb les famílies dels companys de classe. Ben sovint els textos o arxius que s’envien poc o res tenen a veure amb l’objectiu per al qual es van posar en marxa i poden arribar a molestar i saturar alguns dels seus integrants, però eixe és el menor dels inconvenients d’esta nova forma de comunicació entre progenitors.
Pedagogs i experts en noves tecnologies advertixen que el mal ús d’estos grups pot repercutir negativament en l’autonomia del xiquet, en preocupar-se els pares en excés pels seus deures, exàmens o apunts assumint responsabilitats que els corresponen als seus fills. A més, els especialistes alerten de l’enviament de fotos o vídeos de menors sobre els quals es perd el seu control i que poden utilitzar-se de forma maliciosa ara o en el futur.
Però no tot és negatiu, ni de bon tros. El catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Màlaga (UMA), José Ignacio Rivas, es mostra partidari d’estos fòrums perquè «tot el que afavorisca la comunicació i les relacions entre pares genera major capacitat d’implicació de les famílies en la vida escolar dels xiquets». També destaca la comoditat a l’hora d’estar al corrent del que puga afectar els fills i de mantindre contacte amb el professor, ja siga perquè este forma part del grup o perquè el delegat de classe pot transmetre per esta via qualsevol missatge que li faça arribar el docent.
Malentesos
Així mateix, este especialista afirma que esta ferramenta pot servir perquè els conflictes entre alumnes se solucionen més fàcilment, encara que també pot provocar enfrontaments simplement pel fet que es desconeix el to en què es diuen determinades coses i açò pot donar lloc a malentesos per fer-se interpretacions errònies.
Rivas destaca el fet que els grups de WhatsApp passen a convertir-se en l’agenda dels xiquets i els progenitors assumisquen una responsabilitat que no els correspon, llevant-li-la al xiquet i restant-li autonomia. Segons este expert en pedagogia, no és dolent que s’utilitzen els grups perquè els pares demanen ajuda per a resoldre un problema que no comprenen o preguntar algun dubte, o que es passen informació en un moment donat, però no és convenient que es convertisca en una rutina acudir als xats per a saber si el xiquet porta deures, conéixer la data dels exàmens, demanar el llibre que s’ha deixat en classe o descarregar-se els apunts. No obstant això, Rivas defén que és tasca dels docents i de les famílies ensenyar els escolars a utilitzar la seua agenda i que entenguen la importància que té, així com que assumisquen les seues responsabilitats.
En la mateixa línia que Rivas, la professora de la UMA i experta en comunicació, Sonia Blanco, argumenta que «els xiquets han de ser responsables de les seues coses i assumir les conseqüències dels seus actes». Defensora de les noves tecnologies «sempre que servisquen per a facilitar-nos la vida», apunta que els grups de WhatsApp han d’utilitzar-se només «per a comunicacions importants i no abusar-ne». L’enviament massiu de missatges, diu, pot fer que el grup es convertisca «en una gàbia de grills» i alguns dels seus integrants l'abandonen o silencien, «pel que perd la seua raó de ser».
Formació
Els especialistes coincidixen en la importància que les famílies reben formació sobre l’ús del WhatsApp, com ja es fa en escoles de pares i en les Ampa respecte a Internet i xarxes socials, principalment per salvaguardar i respectar la intimitat del xiquet. «Els pares estan molt orgullosos dels seus fills, però cal parar atenció amb l’enviament d’imatges», advertix Rivas, que advoca perquè els propis col·legis, instituts o guarderies donen eixa formació.
Respecte d’això, Sonia Blanco afig que normalment els progenitors no coneixen tots els integrants del grup de classe, però sol establir-se un «fals nivell de confiança» que l’espenta a compartir fotos o vídeos dels seus fills amb persones de què realment no saben res.
«Els pares no són conscients que no sols estan ensenyant eixa fotografia, sinó que l’estan regalant i que comença a circular sense control», alerta Ofelia Tejerina, advocada de l’Associació d’Internautes, que crida l’atenció sobre el fet que «els xiquets creixen i en el futur poden utilitzar eixes imatges dels seus companys per a molestar-los». Advertix també sobre l’enviament d’arxius en què apareixen altres xiquets els pares dels quals no han donat permís perquè es difonguen.
Cal evitar...
Utilitzar els grups per a saber si el xiquet porta deures, demanar apunts... Els grups de pares no han de substituir l’agenda de l’alumne, ja que este ha de ser responsable de les seues tasques, dates d’exàmens, llibres, treballs...
Publicar fotos o vídeos de menors. Es freqüent que els pares, sobretot de xiquets menuts, envien imatges dels seus fills per a mostrar els seus avanços o presumir d’ells, sense pensar en qui tindrà accés a estes ni les seues intencions.
Saturar els integrants amb missatges. L'enviament massiu de textos o arxius pot molestar la resta de pares i fer que el grup perda la seua raó de ser.
Els conflictes. Pot haver-hi enfrontaments entre pares al produir-se malentesos per desconéixer el to en què es diuen determinades coses.
Incloure el professor en el grup. El catedràtic José Ignacio Rivas creu que és convenient que el docent no estiga en el grup, encara que en faça ús per a comunicar-se amb les famílies a través del delegat de classe. «Si està el professor els pares se sentiran coartats. Cal respectar l’autonomia pròpia de cada col·lectiu», assenyala.