Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
05/05/2014
Correu no desitjat contra correu no sol·licitat
El correu brossa és correu no sol·licitat. A Espanya cal distingir-ne dos tipus: un 70-80 % del correu brossa forma part de la cibercriminalitat i és reconegut com a frau (Espanya és un dels 11 països més infectats a escala mundial considerant tot tipus d’atacs informàtics, segons dades de Kaspersky Lab). El 20-30 % del correu brossa restant són correus electrònics comercials que es reben sense el consentiment del destinatari.
No obstant això, més enllà de la definició legal de correu brossa, que el definix com a correu no sol·licitat, hi ha també la visió subjectiva del correu brossa com a correu no desitjat. El més important és la percepció del receptor, afirma Paul de Fombelle, director general de Mailify. Molts correus no desitjats arriben a la safata d’entrada. Poden ser correus brossa que van esquivar els filtres, però també correus electrònics de remitents legítims que no ens envien el que hem sol·licitat, correus electrònics comercials que hem sol·licitat, però que no ens interessen perquè les ofertes no són adequades, correus electrònics que ens interessen però que no desitgem rebre tan sovint, etc., afig De Fombelle.
Drets dels usuaris
En l’actualitat, considerant les lleis vigents a Espanya, això és, la Llei de Servicis de Societat de la Informació (LSSI) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), hi ha dos factors que condicionen que un correu electrònic siga correu brossa o no: tindre el consentiment explícit i inequívoc del destinatari abans d’enviar el primer correu i disposar d’un enllaç visible en el cos del correu a través del qual poder donar-se de baixa. És imprescindible que els destinataris puguen donar-se de baixa de forma senzilla i instantània, afirma el director general de Mailify.
Més correu brossa, menys rendibilitat
El desconeixement dels límits legals i les sancions econòmiques fa que moltes empreses envien campanyes de màrqueting de correu electrònic de forma massiva i sense el consentiment exprés dels destinataris, a fi d’obtindre resultats econòmics de forma ràpida i sense esforç. Segons Paul de Fombelle, es tracta d’una mala estratègia basada en mala informació i, normalment, es realitza a través de la compra de bases de dades il·lícites.
Fer publitramesa no implica tindre grans quantitats de contactes
De fet, una bona base de dades de destinataris interessats en un contingut concret donarà millors fruits que una campanya de màrqueting per correu electrònic multitudinària dirigida a gent no interessada. Un error molt greu i comú que cometen les empreses és enfocar els seus esforços a la quantitat en compte de la qualitat. La clau és conéixer els nostres destinataris. Si un enviament ha tingut mals resultats amb 500 destinataris, en tindrà de pitjors amb 50.000 i, a més, li serà molt costós a nivell de reputació, afirma De Fombelle.