Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
13/06/2013
Les lleis de la física pareixen fonamentar una nova forma de transmetre informació confidencial. De la mecànica quàntica sorgix una tècnica criptogràfica que permet, en principi, codificar un missatge de tal manera que només puga ser llegit per personal autoritzat.
D’esta manera, es posaria fi a la bretxa detectada en els mètodes convencionals, sistemes que es pensaven indestructibles fa uns anys però que han demostrat ser tot el contrari.
No obstant això, fins i tot la criptografia quàntica té els seus límits. “Si es construïx correctament, cap hacker pot accedir al sistema. La pregunta és què significa construir correctament", puntualitza el físic Renato Renner, de l'Institut de Física Teòrica de Zuric en Suïssa, en un article que publica la pàgina web tecnològica Wired.
I és que, en termes de seguretat, no hi ha gens perfecte en este món. Encara que un mètode puga ser demostrablement segur, la demostració depén d’una sèrie d’hipòtesis. El mode el que es traslladen la mencionades hipòtesis a la pràctica determina també la seguretat del sistema.
Així s’expressa respecte d’això el professor de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), Vicente Martín Ayuso, el qual afirma per a TENDENCIAS21 que “si la implementació física concreta del dispositiu no està bé, la seguretat tampoc serà bona”.
En altres paraules, "quan s’afirma que la criptografia quàntica s’ha trencat, no és cert: el que s’ha trencat és una implementació concreta", afig. Per tant, ben executada, sempre aportarà més seguretat que els sistemes de codificació convencionals coneguts. Amb tot, tant els criptogrames actuals com els quàntics tenen, de moment, els seus avantatges, depenent de l'àmbit on s’apliquen.
Llegiu la notícia completa en Tendencias21.