Els investigadors han recreat un iris a partir de la informació emmagatzemada en una base de dades i han aconseguit importants quotes d’èxit en provar l’accés als sistemes.

El reconeixement de l’iris és una tècnica de seguretat que es considerava com una de les més avançades. Partint de la premissa que no hi ha dos persones amb un mateix iris, els sistemes d’accés d’este tipus oferien importants rangs de seguretat fins al moment. La tecnologia de reconeixement d’iris s’utilitza per a protegir algunes de les àrees i continguts més importants.

No obstant això, un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid dirigits pel científic Javier Galbally, en col·laboració amb personal de la Universitat de West Virginia, han demostrat que és possible crear un iris artificial a partir de la informació d’un original. Segons la BBC, els investigadors han utilitzat les dades digitals d’un iris per a crear una imatge que reproduïa els seus patrons.

Gràcies a la reproducció, els investigadors han pogut enganyar els sistemes de reconeixement d’iris i vulnerar així la seua seguretat. Segons pareix, per a demostrar l’efectivitat de la rèplica, s’ha comprovat la seguretat d’un dels sistemes més avançats del mercat, i s'ha aconseguit superar la barrera de seguretat en el 80% dels intents. 

El descobriment de l’equip de la Universitat Autònoma de Madrid s’ha fet públic en les conferències Black Hat que s’han dut a terme en Las Vegas. El verdader mèrit de la investigació rau en el fet que la recreació de l’iris s’ha realitzat a partir dels codis emmagatzemats i no a través d’una còpia directa de l’ull, la qual cosa fa que en el futur siga necessari augmentar les proteccions de la informació que descriu l’iris.

La investigació deixa clar que els sistemes de reconeixement d’iris no són tan segurs com s’assegurava i ha posat en evidència la necessitat de reforçar els seus patrons de reconeixement per a evitar que casos com este puguen tornar a succeir.