Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
24/11/2014
Industria necesita 1.000 hackers
El Ministeri considera València clau per a contractar experts en ciberseguretat.
El hacker és el bo i el cracker el roí. Els primers, el que busquen les empreses per a pal·liar els ciberatacs que reben cada dia; els segons, els que traspassen la fina línia entre la legalitat i la il·legalitat. Tanta és la demanda en ciberseguretat que al Ministeri d’Indústria, a través de l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), busquen un miler de nous genis de la Xarxa. I han posat la mirada en la Comunitat Valenciana, perquè asseguren que és «una zona clau» per al fitxatge dels nous genis de la xarxa.
Un d’ells és l’alacantí Antonio Sánchez, d’Elda, que treballa per a l'INCIBE en el desenrotllament de sistemes de control industrial per a infraestructures crítiques (com ara elèctriques o nuclears). Són empreses que, en un ciberatac, poden arriben a causar un gran mal a la societat. Per exemple, poden deixar tot un país sense llum, assenyala Sánchez.
A la Comunitat Valenciana hi ha el Centre de Seguretat TIC (CSIRT-CV), que vetla per la seguretat dels servidors, webs, aplicacions i comptes d'usuaris.
No coneixen la desocupació
Ser informàtic és una de les professions en què no es patix la temible desocupació. Hi ha més demanda que informàtics en el mercat. Una de les últimes enquestes, encara en fase d’anàlisi, reflectix que el sector té un 5,2 % de desocupació però és una xifra relativa, ja que la mitjana per a trobar treball és inferior a un mes. Informàtica està considerada per Educació, segons el seu últim estudi publicat el mes d’octubre, com una de les carreres d'ocupació plena: huit de cada deu informàtics estan en actiu quatre anys després d’acabar els estudis.
Les universitats valencianes (cinc públiques i una privada) tenien matriculats en el curs 2013-2014 un total de 4.438 alumnes d'Informàtica. Enguany ja n'hi ha més de 350 jóvens titulats a la Comunitat Valenciana, segons les dades aproximades del Col·legi Oficial d’Enginyers Informàtics.
No tots els guardians de la xarxa són informàtics. Molts provenen d’altres titulacions, expliquen des d’INCIBE. Més de 42.000 persones es dediquen ara a la ciberseguretat a Espanya, un sector en auge per tots els atacs informàtics. No passa ni un dia que no salte l’alarma digital en entitats privades i públiques. Ahir, més de 378 càmeres web espanyoles van ser piratejades. Durant l’any passat, la Generalitat va bloquejar 1.327 ciberatacs (un 34 % més que en 2012).
I no sols les indústries i organismes públics són objectius dels crackers, també els ciutadans en general estan més exposats a un ciberatac, ja que «el ciutadà en si és la part dèbil de la cadena». El més estés, el quasi vell però molt utilitzat phishing. Un virus d’este tipus costa pocs diners crear-lo i arriba a milers i milers de persones. Amb poques quantitats econòmiques estafades a cada persona s’aconseguixen grans quanties econòmiques, explica Sánchez.
Informàtica forense
Són els CSI de la informàtica i cada vegada n'hi ha més. Els informàtics forenses es dediquen a resoldre els robatoris dels fitxers digitals, «una altra especialitat en auge», segons el president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Informàtica de la Comunitat (COITICV), Juan Pablo Penarrubia.
Estos especialistes del món digital són els que troben els rastres informàtics: quan es van crear o es van eliminar, qui els va utilitzar, des d’on, etc., assenyala Peñarrubia. Perquè intervinguen és necessària una causa judicial o policial. I tan ràpid és l’avanç tecnològic que cada vegada són més les PIMES, segons el Col·legi Oficial d’Enginyers Informàtics, les que utilitzen el núvol per a depositar els sistemes de gestió interns i externs. Una pràctica amb molts avantatges, però també d'alta inseguretat.