L'agència que administra les adreces d'Internet ha iniciat el lliurament dels últims paquets d'adreces, amb el protocol IPv4. 
A la IANA li quedaven set paquets (cada un amb 16.777.216 adreces). Dos els ha sol·licitat i s'han enviat a la regió d'Àsia-Pacífic, una de les cinc zones en què s'organitza el repartiment d’aquestes. El compromís d'IANA era que quan només en quedaren cinc es repartirien automàticament a cada una de les regions i no en funció de les peticions rebudes, per tal d’evitar que la major demanda d'adreces d'algunes zones, com ara Europa-Orient Mitjà o Amèrica del Nord, perjudicara Àfrica o Llatinoamèrica-Carib.

Una vegada rebuts aquests últims paquets, l'esgotament real de les adreces amb aquest protocol es produirà en dates distintes segons la regió. Europa, per exemple, pot quedar-se sense adreces IPv4 en  agost-setembre d'enguany. A Àfrica succeirà el 2014.

Alguns comptadors oberts en Internet anuncien que a penes queda un poc més d'un milió d'adreces per atribuir. Encara que la dada no és exacta, la veritat és que urgeix la transició cap a un altre protocol, l'IPv6. La diferència entre ambdós és substancial. IPv4 usa adreces de 32 bits i té capacitat per a generar uns 4.294 milions d'adreces úniques. El bot a IPv6, on les adreces tenen 128 bits, permet disposar d'uns 340 sexlions. Ara ja coexisteixen els dos protocols, però la transició és lenta. A més, l'IPv6 ofereix molts avantatges tècnics, des de seguretat a la rapidesa, en la gestió de les adreces, i permetrà que cada màquina tinga la seua pròpia i es connecte directament a la Xarxa en l'anomenat Internet de les coses.

Poden continuar llegint la notícia completa El Pais