Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
30/07/2013
Entre 70.00 i 400.000 milions de dòlars, el cost de la ciberdelincuencia
Segons l’última estimació del Centre d’Estudis Estratègics Internacionals (CSIS),la ciberdelinqüència i l’espionatge podrien costar al món entre 70.000 i 400.000 milions de dòlars en una economia global valorada en 70 bilions de dòlars.
En el context de l’economia d’EEUU, estos danys equivalen a eliminar 500.000 llocs de treball, però en realitat l’estudi “L’impacte econòmic de la ciberdelinqüència i el ciberespionatge”, patrocinat per McAfee, admet que inclús estos números podrien ser pitjors a l’estar afectats per una sèrie d’imponderables.
El que ha tractat de fer el personal investigador en este cas és calcular els efectes negatius, a partir d’una cosa un poc més substancial que els decepcionants estudis que ben sovint utilitzen els proveïdors de seguretat que descriuen el cibercrim, assenyala el CSIS (Center for Stategic and International Studies (CSIS).
En este cas, s’han tingut en compte els contextos. Per exemple, els accidents automobilístics costen 99.000 i 168.000 milions de dòlars a l’any, en funció de l’estimació oficial que s’utilitze. De la mateixa manera, el tràfic de drogues és una indústria global de 600.000 milions.
En contrast amb estos grans números, les pèrdues per delictes cibernètics pareixen menys alarmants, encara que en el cas de la indústria de l’automòbil, per exemple, els accidents generen més negoci, es compren nous vehicles, la qual cosa no ocorre amb la ciberdelinqüència. Encara que el gran benefici econòmic no intencional de la ciberdelinqüència ha sigut impulsar la indústria mundial de seguretat informàtica, la grandària de la qual és un tema a part.
Les dificultats trobades pel CSIS per a donar amb xifres precises suggerixen que la tasca pot ser quasi impossible. Els efectes directes són prou difícils d’identificar, i molt menys els indirectes. Un segon punt és que les estadístiques oficials, basades en enquestes selectives realitzades per les administracions, són molt enganyoses.
"Creiem que l’informe del CSIS és el primer a utilitzar models econòmics reals, per a construir les xifres de les pèrdues atribuïbles a l’activitat cibernètica maliciosa", va dir Mike Fey, vicepresident executiu i director de tecnologia de McAfee.
"Altres estimacions han circulat durant anys, però no s’havia posat cap rigor. Els legisladors, líders empresarials i altres interessats necessiten informació sòlida per a posar en marxa les seues accions", conclou Fey.
La veritat és que, com indica James Lewis, coautor i director del CSIS, "segons les xifres del Departament de Comerç i en funció de les exportacions perdudes, es pot estimar en 508.000 els llocs de treball potencialment perduts per espionatge cibernètic".
"Igual que amb altres estimacions de l’informe, no obstant això, els simples números estan comptant només una part de la història. Si una bona part d’estos llocs de treball són ocupacions de fabricació de productes d’alta gamma, i tenint en compte els drets de propietat intel·lectual, els efectes podrien ser encara majors ", conclou.
El que està clar és que el cost de la ciberdelinqüència no existia fa 15 anys, i el seu ràpid creixement ha de tindre algun efecte. Un informe de 2012 de Group-IB, amb seu a Moscou, estimava que la ciberdelinqüència havia crescut durant 2011 fins a suposar una indústria de 12.500 milions de dòlars. I els països rusoparlants representen al voltant d’un terç del total.