Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
14/08/2012
Em poden denunciar per fer fotomuntatges?
És l’última moda en Internet i les xarxes socials. Crear fotomuntatges, composicions fotogràfiques a manera de caricatura, amb el màxim propòsit de ridiculitzar el caricaturitzat.
Però, són legals els fotomuntatges que circulen per la xarxa? Són legals els fotomuntatges que recentment s’han fet amb la caiguda del rei, el que durant l’Eurocopa va circular amb Del Bosque i Balotelli, i tants altres?
Perquè, més que mai en este cas, la resposta és… depén. Depén del que la societat considere com a acceptable. I és que tal com es disposa en l’article 8.2c de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge, “el dret a la pròpia imatge no impedix […] l'ús de la caricatura de les persones d’acord amb l’ús social”.
Això significa que la caricatura -i el fotomuntatge com a subgènere seu- són jurídicament acceptats sempre que es realitzen d’acord amb l’ús social. Que és el mateix que no dir res, o quasi res. I això perquè la caricatura de Del Bosque i Balotelli pot estar d'acord, per exemple, amb l’ús social d’un país, però ser contrària a l’ús social d’un altre, una situació que no és gens estranya: no oblidem el cas de les vinyetes de Mahoma publicades al seu dia per un diari danés. Ni tan sols en la mateixa Unió Europea ha sigut possible obtindre una resposta unànime dels seus estats membres, els quals discrepen sobre l’oportunitat de la seua publicació però també sobre la seua mateixa legalitat.
Per cenyir-nos a l’assumpte en qüestió, la concreció del que està o no d’acord amb l’“ús social” ho determina normalment una sèrie de paràmetres, resumits de forma encertada, entre altres, per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 7 de desembre de 1976, que desplega l’article 10.2 del Conveni Europeu per a la Protecció de Drets Humans i Llibertats Fonamentals i que, en síntesi, establix que la llibertat d’expressió (i) és fonament de la societat democràtica, (ii) ha de protegir-se quan contribuïx a l’intercanvi d’idees i opinions i (iii) el seu límit es troba en la difamació.
La qüestió clau és, per tant, l’equilibri entre la finalitat perseguida amb la caricatura -informar o opinar sobre una qüestió que n'acredita l'ús- i els drets a la imatge, la reputació o la vida privada d’institucions o persones.
El nostre Tribunal Constitucional ha matisat, en la Sentència núm. 23/2010, de 27 d'abril, respecte de les composicions fotogràfiques, que amb la generalització de les noves tecnologies de tractament de la imatge la caricatura es plasma cada vegada amb més freqüència en l’alteració de fotografies originals, encara que no perd per això la seua essència de creació irònica basada en la reelaboració de la fisonomia del model que té com a objecte i, per tant, emparada per la llibertat d’expressió.
En efecte, segons ha entés reiteradament el nostre Tribunal Constitucional, la caricatura constituïx la via més freqüent d’expressar opinió per mitjà de la burla i la ironia, però no ha de servir en cap cas el seu ús com a excusa per a transgredir els drets a l’honor o la imatge de qualsevol tercer.
Així les coses, decidir si la imatge del rei botant a la piscina olímpica o si el nostre seleccionador de futbol en el cos de Balotelli són caricatures acceptables correspon als nostres jutges i tribunals que, fent servir el seu propi criteri i la seua percepció social han de determinar si s’ajusten o no als usos socials. I, tal com hem pogut veure, sembla clar que així és.