Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
23/06/2014
Els usuaris volen més privacitat però no protegixen les seues dades
Un estudi d’EMC en 15 països revela que els usuaris d’Internet no estan disposats majoritàriament a sacrificar la seua privacitat a canvi d’obtindre més beneficis de la xarxa, però contradictòriament un 62 per cent no canvia les seues contrasenyes amb assiduïtat, el més bàsic per a protegir les seues dades.
EMC ha realitzat un estudi en 15 països que posa en relleu que el 73 per cent dels usuaris no vol sacrificar la seua privacitat a canvi de més beneficis de la xarxa i, no obstant això, un 62 per cent no fa el més bàsic com canviar les seues contrasenyes.
El Privacy Index d’EMC valora el grau en què els usuaris aprecien els seus drets de privacitat en Internet i mesura la seua disposició a renunciar a les comoditats d’un món connectat per a assegurar la seua vida privada.
Este estudi posa l’èmfasi en tres paradoxes, cada una de les quals, segons el proveïdor, té importants implicacions per a usuaris, empreses i proveïdors de tecnologia:
La paradoxa "ho volem tot": els usuaris afirmen que volen disfrutar de tots els avantatges i els beneficis de la tecnologia digital, però no estan disposats a sacrificar la seua privacitat per a aconseguir-ho. Així, el 91 per cent dels enquestats (un total de 15.000) valoren els avantatges del “major accés a la informació i el coneixement” que aporta la tecnologia digital; no obstant això, només el 27 per cent està disposat a sacrificar la seua privacitat per a disfrutar dels beneficis d’Internet.
D’altra banda, el 85 per cent dels enquestats valora l’ús de la tecnologia digital per a protegir-se d’actes terroristes i/o delictius”; no obstant això, només el 54 per cent diu estar disposat a renunciar a alguna cosa de la seua intimitat per esta protecció.
La paradoxa de la passivitat: a pesar que els riscos de privacitat afecten directament molts usuaris, la majoria no pren cap mesura especial per a protegir la seua vida privada i, en el seu lloc, traslladen la responsabilitat a aquells que manegen la informació, com a governs i empreses.
Il·lustren la paradoxa les dades següents. Més de la mitat dels enquestats va declarar haver patit un forat de seguretat, i molts no prenen mesures per a protegir-se. Per exemple, el 62 per cent no canvia les seues contrasenyes amb assiduïtat; 4 de cada 10 no personalitza la seua configuració de privacitat en les xarxes socials, i el 39 per cent no empra protecció per mitjà de contrasenya en els seus dispositius mòbils.
Pel que fa a principals riscos per al futur de la privacitat, identifiquen les empreses que utilitzen, venen o comercialitzen dades personals per a obtindre guanys financers (51 per cent) i la falta d’interés del govern (31 per cent).
La paradoxa de les xarxes socials: els usuaris de xarxes socials afirmen que valoren la privacitat. No obstant això, compartixen lliurement grans quantitats de dades personals, a pesar que tenen una gran falta de confiança en les organitzacions que protegixen eixa informació.
És més, els enquestats creuen que la seua privacitat en les xarxes socials serà més difícil de mantindre en els pròxims cinc anys, i confien poc en les competències i en l’ètica de les organitzacions per a protegir la privacitat de les dades personals en xarxes socials. La gran majoria dels usuaris (84 per cent) afirma que no els agrada desvelar la seua vida privada o els seus hàbits en les xarxes socials, a menys que ells mateixos decidisquen compartir eixa informació.