Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
13/01/2014
Els atacs informàtics a les administracions es van disparar en 2013 més d'un 58%
Els atacs informàtics als sistemes de les administracions públiques espanyoles es van incrementar en més d’un 58% per cent entre 2012 i 2013, període en què es van registrar prop de 6.400 incidents, segons reflectixen les dades del Centre Criptològic Nacional, organisme estatal que depén del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
En una entrevista, el portaveu de l’Institut Espanyol de Ciberseguretat i president de l’Associació Espanyola per al Foment de la Seguretat de la Informació (ISMS), Gianluca D’Antonio, ha aclarit que estes xifres no inclouen el sector privat, que és responsable del 80% de les més de 3.700 infraestructures que estan catalogades com a crítiques.
Per este motiu, D’Antonio ha destacat la "importància" de consolidar a Espanya una "estratègia de ciberseguretat nacional que faça front a estos riscos", si bé ha deixat clar que el desenrotllament de les capacitats oportunes requerix "temps i recursos".
Molt per fer
Segons ha indicat, Espanya encara està "començant" a desenrotllar les dites capacitats, tenint en compte que l’Estratègia de Ciberseguretat Nacional va ser aprovada el passat 5 de desembre. "Queda molt per fer, sobretot pel que fa a investigació i desenrotllament, a una dotació eficaç de recursos i a la coordinació-cooperació entre sector públic i privat", ha apuntat.
A part de les conseqüències més evidents o conegudes, com les lligades a la seguretat ciutadana o als servicis bàsics, d’Antonio ha advertit de que cada vegada hi ha més "evidències i models analítics que permeten quantificar en termes d’economia nacional i riquesa l’impacte de la ciberinseguretat".
D’esta manera, ha posat de manifest exemples com als Països Baixos que ha estimat en un 2% del seu PIB, corresponent a 10.000 milions d’euros, el cost del robatori de propietat intel·lectual que patixen les seues empreses per falta de ciberseguretat. En el cas d’Alemanya, les pèrdues per robatori de propietat intel·lectual ascendixen a 24.000 milions d’euros, un 1,5% del seu PIB.
D’estes xifres macroeconòmiques podem veure la importància d’una estratègia nacional de ciberseguretat com a element potenciador de l’economia d’un país. No és només una qüestió de seguretat nacional, la ciberseguretat és també un element estratègic des del punt de vista econòmic", ha explicat.
Veu única
Per això, ha afegit, molts països s’estan dotant de tots els sistemes necessaris per a fer front a ciberatacs: més d’un centenar ja posseïxen algun tipus de cibercapacitat i uns 40 ja s’han dotat d’una Estratègia de Ciberseguretat Nacional.
Per este motiu, el portaveu de l’Institut Espanyol de Ciberseguretat considera "indispensable" que la Unió Europea (UE) es dote d’"una única veu" en estos assumptes, perquè hi ha "moltes infraestructures crítiques que sobrepassen els confins nacionals i per a les quals es necessiten sistemes de protecció supranacionals".
"Europa és un gegant econòmic, però un nan tecnològic, ja que més del 70% de la tecnologia que utilitzem està dissenyada i fabricada fora de les seues fronteres. Este fet té unes indiscutibles conseqüències pel que fa a ciberseguretat", ha explicat.
No obstant això, considera que l’espionatge massiu dut a terme pels servicis d’intel·ligència dels Estats Units en països europeus no s’hauria evitat amb un sistema de ciberseguretat més avançat, ja que ha afirmat que estes activitats "eren conegudes i com menys tolerades pels països de la UE".