Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
05/08/2013
El robatori d'informació és el delicte digital més freqüent en el sector turístic
El robatori d’informació és el delicte digital més freqüent en el sector turístic, segons la companyia de seguretat S2 Grupo que recomana la implantació de sistemes de gestió segurs que garantisquen la protecció dels actius de les empreses i de les dades personals dels clients.
La companyia especialitzada en seguretat digital assegura que en l’àmbit tecnològic les amenaces més significatives estan relacionades amb el robatori d’informació, incloent-hi dades financeres per a utilitzar-los en activitats fraudulentes.
En la major part d’empreses del sector turístic la informació és un actiu molt preat, "perquè tot tipus d’empreses relacionades com a agències de viatges, hotels o empreses de lloguer de vehicles manegen informació valuosa a la qual tenen accés legítim moltes persones per a l’exercici de les seues funcions".
Precisament, un mal ús d’esta informació (robatori, venda, difusió) pot causar un impacte enorme tant en la seguretat operativa com en la reputació 'online' d’una empresa.
Per això, l’empresa de seguretat alerta els turistes, que a més de les amenaces clàssiques com a furts o estafes, ara han sorgit altres de component tecnològic com el robatori de credencials a través de les xarxes WiFi dels hotels, estafa en el pagament entre particulars a través d’Internet, o casos de phishing, en els quals s’intenta obtindre la informació de les targetes de crèdit utilitzades en reserves en línia.
Així S2 Grupo recomana la implantació de sistemes de gestió segurs en les empreses del sector que garantisquen la protecció de les dades dels clients i dels actius de l’empresa, per a garantir el seu funcionament i evitar posar en perill la continuïtat del negoci.
En el cas dels particulars, la companyia aconsella que per a minimitzar els riscos en l’àmbit virtual s’han de seguir unes pautes mínimes de seguretat equivalents a les de l’àmbit físic: desconfiar de suposades gangues, no usar xarxes WiFi fora de control, o no comprar en comerços que no siguen de fiar.