Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
05/09/2013
"Fa tres anys, el codi danyós per a mòbils a penes preocupava usuaris i empreses, ja que la majoria del programari maliciós dirigit a smartphones i tauletes no tenia més objectiu que molestar, com el virus Cabir, o era un programari que permetria cometre fraus a través de SMS o reemplaçant icones", explica Axelle Apvrille, investigadora sènior d’antivirus per a mòbils en els laboratoris FortiGuard. "No obstant això, la proliferació d’estos dispositius ha fet que els cibercriminals s’interessen més per este creixent mercat. Les nostres investigacions conclouen que l’increment del codi danyós per a mòbils no disminuirà a curt termini."
Fortinet atribuïx este creixement exponencial del codi danyós mòbil al fenomen Bring Your Own Device (BYOD), que, si bé té molts beneficis per a l’empresa, el desavantatge d’una política BYOD indulgent fa que les amenaces per a mòbils infecten el dispositiu de l’usuari i, conseqüentment, la xarxa corporativa. A això se suma l’adopció generalitzada del sistema operatiu Android de Google, plataforma que els cibercriminals han utilitzat com a nova oportunitat de negoci.
Quant a les noves amenaces detectades, en 2012 Fortinet ja va predir que el ransomware amb fins lucratius es traslladaria als telèfons mòbils. Respecte d’això, Richard Henderson, expert en seguretat en els laboratoris FortiGuard, assenyala que "el codi danyós Fake Defender per a Android seguix el mateix procediment que els antivirus falsos per a PC, amb aparença altruista es camufla per a després mostrar la seua forma real. En eixe moment, este codi danyós bloqueja el telèfon de la víctima i exigix un pagament per al seu desbloqueig. Una vegada que el telèfon és bloquejat, la víctima ha de pagar el rescat o perdrà les dades del seu dispositiu, si no disposa d'una còpia de seguretat".