Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
07/05/2014
El 95% dels ciberdelictes comesos queden impunes
El 95% dels delictes relacionats amb les noves tecnologies —l'anomenada cibercriminalitat— queden impunes, segons un estudi sobre este tipus d’infraccions que serà fet públic pròximament per primera vegada pel Ministeri de l’Interior. "Este fenomen de la cibercriminalitat té gran importància nacional i internacional, no sols per l’amenaça que representa per als ciutadans, sinó també pel perill que suposa per a l’economia i les infraestructures crítiques", segons assenyala l’informe en poder del PAÍS.
Durant l’any passat, la policia, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals van rebre 42.437 denúncies sobre delictes sexuals, estafes, fraus, falsificacions, amenaces, intercepció il·lícita de les seues comunicacions i altres modalitats. Només han sigut aclarits 2.167 d’eixos fets (el 5,1% dels coneguts per les forces de seguretat de l’Estat). Això suposa "un percentatge encara molt baix" en comparació amb els èxits policials obtinguts respecte a les infraccions penals investigades eixe mateix any (el 37%) o amb l’esclariment de robatoris i atracaments (el 23,9%), segons admet l’estudi.
La rapidesa, l’anonimat, la comoditat i la facilitat de les noves tecnologies fan que els delinqüents les aprofiten per a les seues activitats, tant per a les "tradicionals" com per a altres més noves. Açò es traduïx en atacs a sistemes informàtics, robatori i manipulació de dades, usurpació d’identitat, activitats de pederàstia, estafes comercials i bancàries per mitjà del phising (suplantació d’identitat), la difusió de virus o troians, etcètera. L’abast mundial d’estes activitats criminals ha causat alarma en tots els Governs del món, que han posat en marxa mesures legislatives per a previndre i castigar tals conductes. Dins d’este context s’emmarca el Conveni de Cibercriminalitat subscrit a Budapest (Hongria) en 2001, que Espanya va ratificar l’1 d’octubre de 2010.
El Conveni de Budapest pretén atallar delictes com l’accés il·lícit als sistemes informàtics; la intercepció o interferència de les xarxes; la producció i venda de dispositius i programes que permeten la intrusió en un sistema informàtic; l’alteració o esborrament de dades; els fraus per internet; la producció i distribució de pornografia infantil i els atacs a la propietat intel·lectual i als drets afins. No obstant això, l’estudi del Ministeri de l’Interior també alerta d’altres crims no previstos en el Conveni de Budapest, com els delictes contra l’honor, les amenaces i coaccions i el narcotràfic.
Dos terços de les 42.437 infraccions conegudes per les diverses policies espanyoles l’any 2013 corresponen a fraus informàtics; les amenaces i coaccions suposen el 20%; i la resta són infraccions d’un altre tipus.