Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
15/09/2014
Estats Units va amenaçar Yahoo en 2008 amb una multa d’un quart de milió de dòlars si el buscador no facilitava dades dels seus usuaris. Així ho ha fet saber The Washington Post, que fa esment a un document, de 1.500 pàgines, que va ser desclassificat ahir. La publicació d’esta informació és a causa dels esforços que realitza el jutge William C. Bryson, president de la Revisió de la Cort de Vigilància i Intel·ligència Estrangera dels Estats Units, per a donar a conéixer els detalls de les activitats d’espionatge dels Estats Units.
Per al mitjà de comunicació, estos documents són una mostra més de fins on és capaç d’arribar Estats Units a l’hora d’obtindre informació de les principals companyies d’Internet. The Wahsington Post destaca l’oposició de Yahoo a la petició del Govern dels Estats Units, ja que considerava que proporcionar esta informació a les agències governamentals era anticonstitucional.
El Govern dels Estats Units i Yahoo es van embrancar en una batalla legal secreta que va perdre el buscador. Això va fer que Yahoo fora una de les primeres companyies a formar part del programa Prisma, revelat per Edward Snowden, exagent de la CIA, fa poc més d’un any. Després de Yahoo, i amb la sentència a favor en la mà, la NSA hauria “obligat” altres companyies com ara Google, Facebook, Yahoo o Apple, a facilitar informació dels seus usuaris.
Sota el programa de vigilància Prisma, la NSA, Estats Units hauria realitzat espionatge massiu (segons sembla té centenars de milions de llistes de contactes de correus electrònics personals i comptes de missatgeria instantània pertanyents a usuaris de tot el món) que arribava a màxims mandataris. A més, la informació de l’exagent de la CIA també esguitava empreses de la talla de Google, Facebook, Microsoft, Yahoo!, Apple, Twitter o Facebook, activitats que van ser negades pels màxims mandataris de les companyies tecnològiques i que van provocar que estes reclamaren al president dels Estats Units canvis en la seua política d’espionatge.