Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
13/12/2012
Ciberseguretat. El Parlament Europeu està preocupat
Qualsevol que llija detingudament l’informe A7-0167/2012 del 16/5/2012 sobre la protecció d’infraestructures crítiques d’informació de la Comissió Europea s’adonarà que els autors de l’informe, els membres de la Comissió d’Indústria, Investigació i Energia, estan molt preocupats.
Podem també, en el mateix informe, analitzar l’opinió de la Comissió de llibertats civils, justícia i assumptes d’interior de la UE i adonar-nos —i no cal llegir entre línies— que no sols els que directament tenen autoritat en la matèria estan preocupats, sinó que també, comissions que podríem dir que aparentment no estan afectades directament per temes relatius a la ciberseguretat d’Infraestructures crítiques, mostren formalment la seua preocupació.
Si a més teniu la paciència d’estudiar el recent informe sobre ciberseguretat i ciberdefensa 2012/2096 (INI) de la Comissió d’Assumptes Exteriors, del 17 d’octubre de 2012, es donaran compte que la preocupació hi ha vegades que pareix es torna en “por” i s’insta a tot el món que posen mà a l’obra enumerant una infinitat de raons per les quals hem de fer-ho (els “atés” impressionen…).
El panorama és desolador perquè els “atés” arrepleguen un muntó d’aspectes que haurien d’estar funcionant i encara que inclús estiguen ja creats no estan operatius per distints motius tots ells lògics. El fet cert és que tot el que té a veure amb les ciberamenaces avança molt ràpid, massa ràpid, i les institucions europees molt lentes, massa lentes, així que com a societat civil hauria d’estar preparada per a prendre el control de la situació però, desgraciadament, este és un d’eixos casos en què em fa la impressió que el regulador va per davant de la societat civil perquè la societat no és conscient de la magnitud de l’amenaça.
Este informe sobre ciberseguretat i ciberdefensa afirma textualement: “que el perill que suposen les amenaces i els atacs cibernètics contra òrgans governamentals, administratius, militars i internacionals creix ràpidament, que estos es produïxen tant en la UE com en el món, i que hi ha importants motius de preocupació que actors estatals i no estatals, especialment organitzacions terroristes i criminals, puguen atacar estructures i infraestructures crítiques d’informació i comunicació d’institucions i membres de la UE, amb la possibilitat de provocar importants danys, inclosos els efectes cinètics”, atés, a més, que la majoria d’incidents cibernètics, tal com s’afirma en l’informe, tant en el sector públic com privat queden sense denunciar i s’insten les autoritats competents a valorar la possibilitat que algun estat membre puga patir un ciberatac, parlem de la possibilitat d’aplicació de la clàusula de defensa mútua (article 42, apartat 7 del TUE) sense perjuí del principi de proporcionalitat. En este sentit, es podria considerar un ciberatac protegit per un Estat casus belli (1)?
Llegir notícia completa en Security Art Work.