Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
28/03/2013
Aconseguixen identificar usuaris mòbils a partir de dades de localització anònimes
Després d’analitzar patrons horaris de moviment d’1,5 milions d’usuaris mòbils, un equip d’investigadors ha sigut capaç de posar-los nom amb un 95% de precisió.
Després que un grup d’investigadors de la Universitat de Cambridge haja proclamat que els “M’agrada” de Facebook poden ser utilitzats per a deduir l’orientació sexual, la raça, l’edat, l’estat civil i fins a un historial d’abús de substàncies per part dels usuaris de la xarxa social; un altre equip de científics, en esta ocasió de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i la Universitat Catòlica de Lovaina (UCL) ha descobert que, utilitzant un complex model matemàtic, és possible identificar els propietaris de telèfons intel·ligents basant-se en quatre peces de dades de localització anònimes.
Segons el MIT, una tercera part de les aplicacions disponibles en la botiga d’aplicacions mòbils d’Apple accedix a la ubicació geogràfica dels usuaris. Sistemes com els de Skyhook resolen els punts Wi-Fi de 400 milions d’usuaris cada dia, i la localització en el mapa de la mitat de tot el trànsit d’iOS i Android està disponible per a xarxes d’anunciants.
En la majoria dels casos, este tipus d'informació és arreplegada per tercers per a millorar els seus serveis i oferir una publicitat molt més personalitzada i encertada. Però segons sembla també pot ser utilitzada per a revelar la identitat del propietari concret d’un dispositiu mòbil, tal com queda reflectit en l’estudi “Únic en la multitud: els límits de la privacitat de la mobilitat humana” on es desvetlla com, després d’analitzar patrons horaris de moviment, els investigadors van ser capaços d’identificar individus amb un 95% de precisió.
Per a concretar com és de fiable este tipus d’identificació, els autors de l’estudi van treballar amb quinze mesos de dades de mobilitat humana corresponents a 1,5 milions d’usuaris de telèfons intel·ligents.
La conclusió principal? Que “les empremtes humanes sobre mobilitat són molt singulars” i poden actuar com una espècie d’empremta digital… o encara millor, ja que mentres una empremta digital es revela a partir d’un mínim de dotze punts, este altre tipus d’informació tan sols necessita de quatre punts per a vincular els moviments i la identitat del seu responsable amb èxit.
“En un conjunt de dades on s’especifica la ubicació d’una persona per hora, i amb una resolució espacial equivalent a la donada per les antenes de les operadores, quatre punts espai-temporals són suficients per a identificar de forma exclusiva al 95% dels individus”, escriuen, concretament, els investigadors en el seu informe.
El que fa este descobriment més preocupant és que inclús una ubicació aproximada pot utilitzar-se amb el mateix propòsit, atés que la singularitat de les empremtes no disminuïx en consonància amb la resolució.
Els xics del MIT i de la UCL han desenrotllat un model matemàtic aplicable als conjunts de dades de localització en un principi anònimes amb l’esperança que la seua troballa ajude a determinar l’equilibri entre la qualitat de les dades mòbils i la necessitat de privacitat dels usuaris. O, en altres paraules, amb l’esperança que la seua investigació influïsca en el debat sobre la seguretat del Big Data i la privacitat en l’era digital.