Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
31/05/2011
La jutge considera provat que va ser ell qui va accedir als comptes de correu i contrasenyes universitàries, però no considera provat que "els missatges de correu capturats per l'acusat contingueren dades relatives a la intimitat de dites usuàries", ni aprecia voluntat de violar la intimitat dels afectats.
La fallada, recurrible, estima que "l'acusat va poder accedir a informació sensible i va poder accedir a dades de caràcter personal, però no permet declarar acreditat que efectivament va accedir", com estableix l'article 197 del Codi Penal i la jurisprudència del Tribunal Suprem. La magistrada tampoc considera "prou acreditat que s'hagen destruït, alterat, inutilitzades ni danyades dades, programes o documents electrònics". La fiscalia demanava 3,5 anys de presó i valorava els danys en 25.000 euros. L'acusació particular, per la seua banda, reclamava quasi 137.000 euros per costos econòmics i danys morals.
Pablo N. M., que sempre ha negat les acusacions, ha tingut sort. Els fets van succeir des del 30 de gener fins a l'1 de febrer de 2006 i el Codi Penal (CP) vigent en aqueix moment no considerava delicte el simple accés a un sistema informàtic, si no hi havia destrucció de fitxers o informació. Des de desembre de 2010, quan es va aprovar la reforma del CP, els mateixos fets estan tipificats de sis mesos a dos anys de presó en l'article 197.3, segons l'advocat defensor Carlos Sánchez Almeida.