Está usted visitando una publicación en la hemeroteca de CSIRT-CV.
Para acceder al portal y contenido actual, visite https://www.csirtcv.gva.es
05/12/2012
6 tips d'IBM per a preparar el Pla de Contigencias d'una empresa
Tornados, inundacions, sismes, huracans i cendres volcàniques són a penes alguns dels “regals” que la naturalesa ens brinda ben sovint i que poden afectar greument la continuïtat de les operacions de qualsevol companyia. IBM va resumir en 6 consells quins són els punts que cal tindre previstos abans de l’eventual arribada d’un desastre natural.
Les contingències climàtiques i els desastres naturals són quotidians: terratrémols, huracans, cendres volcàniques i moltes altres circumstàncies imprevistes interferixen no sols amb la vida quotidiana de les persones sinó també amb l’activitat laboral de qualsevol companyia, gran o xicoteta.
Per això, tot responsable de tecnologia, o directiu general d’una empresa, ha de tindre preparat -i assajat- un pla d’acció previ a qualsevol pronòstic problemàtic.
Els experts d’IBM van generar una llista de revisió amb sis consells perquè qualsevol puga verificar el seu grau de preparació davant d’una contingència.
1) Validar el Pla de Back-up o còpies de Seguretat.
Cal verificar primer que tenim un pla de suport de dades i informació en marxa i després considerar si l’accés a eixes dades és possible des d’un altra ubicació geogràfica. Una possibilitat que està sorgint en els últims temps és recórrer a servicis en el núvol per a allotjar les dades claus i permetre a qualsevol organització respondre a qualsevol condició amb una mínima interrupció en els processos.
2) Considerar l’impacte d’un desastre en els empleats.
Fa ja temps que hi ha una coincidència: el capital humà és l’element principal de qualsevol companyia i això ha de ser considerat en qualsevol pla de contingències. Però amb una excepció: per a cada integrant de l’empresa el seu propi element central és la família. I per tant la companyia ha de considerar esta dada en el cas, per exemple, d’haver de mudar-se a una altra locació en forma temporània. En eixe cas és possible que també haja de mobilitzar-los junt amb la seua família, amb els corresponents gastos i problemes associats que hauran de ser prèviament considerats.
3) Les comunicacions.
En segon lloc, una vegada considerat el punt del recurs humà, cal desenrotllar un sistema de comunicació entre personal de l’empresa. Cal tindre pensat en forma prèvia com i amb quins mitjans es comunicarà la companyia amb els seus empleats, amb els seus clients, amb els seus socis de negocis i proveïdors després d’un desastre natural.
4) L’efecte dòmino.
Tal com va mostrar el recent accident de la planta nuclear al Japó, un desastre regional pot acabar en altres esdeveniments impensats. Així, un huracà no sols provocarà vents i pluges sinó que també pot desencadenar una posterior inundació el que, al seu torn, pot agreujar els talls d’energia de comunicacions i causar talls de rutes i complicacions en la logística i el transport.
5) Planejar la duració d’una catàstrofe.
Al moment de pensar un pla de contingències és necessari considerar l’impacte que tindrà la duració de la interrupció de la vida quotidiana. Un huracà pot passar en dos dies, una inundació pot durar una setmana, i l’emissió de cendres volcàniques uns quants mesos. Cada un d’eixos esdeveniments tindrà un impacte en forma diferent en l’operació de la companyia.
6) Pensament lateral.
Encara que els directius de l’empresa tinguen a punt i actualitzat un pla de contingències és necessari considerar què passa amb els proveïdors de productes i servicis. La nostra preparació podria no servir de res si ens trobem que una proveïdora crítica deixa d’operar durant setmanes. Eixos elements també han de ser considerats en un pla de recuperació de desastre.